Termini de reclamació de les despeses de la hipoteca segons el TJUE
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (d’ara endavant, TJUE) en la sentència de 25 de gener de 2024, sobre els assumptes acumulats C-810/21, C-811/21, C-812/21 i C-813/ 21, ha dictaminat que l’oposició d’un termini de prescripció a les accions restitutòries dels consumidors no és necessàriament contrària al principi d’efectivitat, sempre que aquest termini no impedeixi excessivament l’exercici dels drets conferits per la Directiva de la UE. Tot i això, per ser compatible amb el principi d’efectivitat, un termini de prescripció ha de permetre al consumidor conèixer els seus drets i preparar un recurs efectiu abans que expiri el termini.
El TJUE destaca que el termini de prescripció ha de ser materialment suficient perquè el consumidor pugui preparar i interposar un recurs efectiu per invocar-ne els drets. Es considera que un termini de prescripció no és compatible amb el principi d‟efectivitat quan el consumidor no coneix els drets conferits per la Directiva i del temps per preparar un recurs.
El TJUE assenyala que la compatibilitat d’un termini de prescripció amb el principi d’efectivitat s’ha d’avaluar cas per cas, i que fins i tot una norma nacional que sembla inicialment compatible podria ser considerada incompatible si el termini no és suficient perquè el consumidor prepari un recurs efectiu . Per això, el TJUE estableix uns paràmetres per protegir els drets dels consumidors evitant que els terminis de prescripció obstaculitzin indegudament l’exercici d’aquests drets.
Cal recordar que l‟acció de nul·litat d‟una clàusula abusiva no està subjecta a prescripció, és a dir, no hi ha un termini límit per exercir aquesta acció.
Això no obstant, l’acció per fer valer els efectes restitutoris de la declaració de nul·litat d’una clàusula abusiva pot estar subjecta a un termini de prescripció, sempre que es respectin els principis d’equivalència i efectivitat. Això significa que el termini de prescripció no ha de ser discriminatori i ha de permetre que el consumidor exerceixi efectivament els seus drets d’acord amb allò establert a la Directiva.
Pel que fa a la iniciació del termini de prescripció per reclamar les despeses hipotecaries dins del context de la Directiva 93/13, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) descarta que l‟existència d‟una jurisprudència nacional consolidada sobre la nul·litat de clàusules similars constitueixi necessàriament una prova suficient del coneixement per part del consumidor del caràcter abusiu d’una clàusula contractual i de les conseqüències jurídiques que se’n deriven.
Un cop dit això, la determinació de l’inici del termini de prescripció de l’acció de restitució de quantitats s’ha de basar en cada cas concret, en el coneixement pel consumidor de l’abusivitat de la clàusula reclamada i en l’acreditació del coneixement que el consumidor tenia dels drets conferits per la Directiva 93/13.
