El mal moral al procediment penal.
El dany moral es defineix com el patiment o l’angoixa emocional que poden afectar la dignitat, l’honor o l’estabilitat emocional d’una persona. El dany moral afecta béns no tangibles, impactant en la dignitat o el benestar emocional duna persona, a diferència del dany material, que és de naturalesa econòmica.
Els danys morals derivats de delicte estan regulats als articles 110 i 113 del Codi Penal.
Article 110 La responsabilitat establerta a l’article anterior comprèn:
1r La restitució.
2n La reparació del dany.
3r La indemnització de perjudicis materials i morals.
Article 113. La indemnització de perjudicis materials i morals comprendrà no només els que s’hagin causat a l’agraviat, sinó també els que s’hagin irrogat als seus familiars oa tercers.
Hi ha els tipus de danys morals següents:
-Objectiu: Danys amb conseqüències econòmicament quantificables.
-Subjectiu: Patiment emocional o psicològic que varia segons la personalitat i les condicions individuals.
-Els danys morals purs: consisteixen en els sentiments de tristesa, inquietud, inquietud, patiment, neguit, frustració, aflicció, ansietat, angoixa, pesadum… que poden resultar de qualsevol esdeveniment lesiu, tant en béns o drets extrapatrimonials com patrimonials, tant els patits en cap propi com els patits per persones properes.
A la comissió de delictes greus, com són els delictes contra la vida, la jurisprudència del Tribunal Suprem redueix l’activitat probatòria de la part que sol·licita la indemnització per dany moral en consideració a la gravetat de la situació, “de vegades, el dany moral , el dolor o el patiment que produeix la pèrdua d’una persona molt propera en la relació parental o relació d’afectivitat anàloga, o la pròpia incapacitació del que sobreviu a la lesió, no necessiten ser provats perquè aquesta és una circumstància tan notòria que ha d’estar exempta de l’obligació de prova”.
Aquest pronunciament facilita la prova del dany moral a la víctima del delicte.
Segons jurisprudència del Tribunal Suprem, com és el cas de la STS nº437/2022 de data 4 de maig de 2022 es determina que en casos penals no hi ha una vinculació als barems de la Llei de Trànsit per a la indemnització del dany moral, per això que juga un paper fonamental la discrecionalitat del jutge i el deure de motivació de la sentència atenent els fets provats, ponderant el preu del dolor sofert per la víctima, la gravetat dels fets, la seva entitat real o potencial, la rellevància i repulsa social dels mateixos, així com les circumstàncies personals dels ofesos i, per raons de congruència, les quantitats sol·licitades per les acusacions. La sentència abans esmentada disposa:
“la queixa respecte al quantum indemnitzatori no es pot fixar per una mera referència al barem de trànsit que no és vinculant per a delictes de caràcter dolós com l’aquí comès, ja que aquest barem està enfocat per a fets de la circulació i no per a la resta de delictes on es pot fixar una indemnització”.
Sobre la valoració del dany moral, afirma el Tribunal Suprem que: “el dany moral s’ha de mesurar atenent les circumstàncies del cas concret. I això s’ha de qualificar atenent, per una banda, el relat de fets provats, on es pot descriure aquesta realitat del que ha passat i el “preu del dolor” patit per les víctimes mentre ho estaven sent. A més, el que és correcte en els casos d’una impugnació del quantum indemnitzatori és valorar si hi ha motivació al jutge o tribunal que ha fixat aquesta indemnització”.
Aquesta mateixa línia sosté la STS núm. 805/2017 de data 11 de desembre de 2017 que estableix el següent:
“quan d’indemnitzar els danys morals es tracta, els òrgans judicials no poden disposar d’una prova que els permeti quantificar amb criteris econòmics la indemnització procedent, perquè són magnituds diverses i no homologables, de manera que, en aquests casos, poc més podran fer que destacar la gravetat dels fets, la seva entitat real o potencial, la seva rellevància i repulsa social, així com les circumstàncies personals dels ofesos i, per raons de congruència, les quantitats sol·licitades per les acusacions”.
Correspon a la prudent discrecionalitat del tribunal de la instància la fixació del quantum indemnitzatori quan es tracta de danys o perjudicis d’índole moral que no tenen una traducció econòmica exacta.
De manera que les bases per fixar el “pretium doloris” pels patiments psicològics generats per les lesions sofertes i les seqüeles originades per aquestes pot dir-se que les constitueixen la pròpia descripció d’aquestes lesions i el seu temps de curació i les seves seqüeles, ja que no hi ha barem o referències preestablertes que puguin objectivar l’avaluació econòmica d’un dany d’aquesta naturalesa, raó per la qual el Tribunal exerceix, en efecte, una discrecionalitat legítima en decidir la suma de la indemnització per aquest concepte.
Inclusivament, per part del Tribunal Suprem (sentència núm. 802/2022 de data 6 d’octubre de 2022) s’han arribat a establir unes tesis per avaluar l’abast del dany moral:
1.- La tesi del dany moral irreversible. Casos en què el patiment i el record és irreversible, de manera que, malgrat la indemnització que se li concedeixi, no apagarà el patiment viscut.
2.- La tesi de l’abans i el després. S’aplica en casos en què és possible que, arran dels fets causants del dany, no pugui tornar a la situació inicial. Per això, amb la indemnització del dany moral intenta aproximar-se el més possible a aquesta situació inicial. La sentència estableix que “el dany moral se situa, precisament, per la impossibilitat física de la recuperació de l’abans i es quantificarà en consideració al valor de la pèrdua de la impossibilitat de tornada i com afectarà en el futur el perjudicat”.
3.- La tesi de la declaració dimpacte de la víctima. Aquesta tesi utilitza com a criteri principal la declaració de la víctima: les conseqüències que ha tingut en la persona, el patiment, i l’impacte que ha generat el delicte.
A partir d’aquesta valoració s’avalua el quantum indemnitzatori del dany moral.
A partir d’aquests paràmetres i tesis de valoració és especialment important l’interrogatori de la víctima sobre el que va sentir en el moment dels fets i la seva afectació durant el moment del fet i després d’aquest.
La jurisprudència menor recopila el criteri del Tribunal Suprem sobre la valoració, l’abast i la indemnització dels danys morals.
Com a exemple, la sentència de l’Audiència Provincial de Girona núm. 228/2024 de data 15 de maig de 2024 estableix que mancant un barem per determinar la indemnització dels danys morals, cal recórrer a la gravetat i entitat dels fets: la rellevància i repulsa social i circumstàncies personals de la víctima, tot això, vigilant que la quantia de dany moral no sigui desproporcionada.
Hi ha llibertat decisòria, però la decisió de concedir els danys morals ha de ser motivada i racional.
És molt important l’esfera de la víctima, és a dir, de com s’ha alterat la qualitat de vida de la víctima per la comissió del delicte, sense poder basar-se aquest judici en les preferències personals de la víctima, per la qual cosa cal determinar que valors, béns i interessos són realment significatius.
L’Audiència Provincial de Girona arriba una mica més lluny i delimita 4 nivells de qualitat de vida als efectes de ponderar l’afectació de la comissió del delicte a la vida i benestar de la víctima:
-mera subsistència: dany més greu o de primer grau
-benestar mínim: dany de segon grau
-benestar adequat: dany intermedi o de tercer grau
-benestar intensificat: dany de quart grau.
El grau del dany pot i ha de ser catalogat en funció de limpacte emocional que pateix la víctima i les projeccions limitatives en el desenvolupament de les seves activitats habituals. Això obliga a una anàlisi cas per cas.
Els danys morals no necessiten un gran esforç probatori ja que flueixen naturalment del relat de la víctima i tenen la quantificació en altres paràmetres.
En conclusió, si bé no hi ha una escala fixa per calcular els danys morals, es consideren factors com la gravetat del delicte, les repercussions socials i l’impacte personal a la víctima, factors transcendentals a l’hora de determinar la concurrència del dany moral i el “ quantum indemnitzatori”.
Els jutges tenen una àmplia discreció per determinar la indemnització per danys morals, en particular perquè aquests danys sovint no es poden quantificar científicament. En els casos que el patiment de la víctima és evident, no es requereix la prova del dany moral, tal com pot passar per exemple amb la pèrdua d’un ésser estimat.
