L’augment del preu als contractes d’arrendament d’obra

El contracte d’arrendament d’obra es troba regulat a l’art. treball a canvi d’un preu cert.

El contracte d’arrendament d’obra exigeix ​​que l’obra es faci a canvi del pagament d’un preu cert, preu que la jurisprudència ha admès en tres modalitats: el preu tancat oa tant alçat, per administració o per peces.

Centrant-nos en la modalitat de preu tancat o tant alçat, es dóna el mateix quan les parts convenen un pressupost previ tancat que engloba la totalitat dels treballs a executar, l’augment del preu dels quals està permès sota unes condicions.

La característica principal d’aquesta modalitat de pagament en el contracte d’arrendament d’obra passa perquè el preu és invariable, és a dir, el contractista no tindrà dret a percebre un preu més gran si posteriorment es posa de manifest un cost més elevat de l’obra del pressupost , doncs sota aquesta modalitat s’entén que l’obra s’executa sota risc i perill del contractista.

En virtut de l’art.1593 del CC i reiterada jurisprudència, en la modalitat de pagament a tant alçat, qualsevol augment del preu per necessitat d’augment de l’obra o dels materials requereixen obligatòriament el consentiment de l’amo de l’obra (és a dir, qui va encarregar l’obra), per la qual cosa el contractista no pot demanar un augment del preu basat en un augment de l’obra, sense haver-ho comunicat i acceptat prèviament l’amo de l’obra, de conformitat amb el principi d’invariabilitat del preu.

Davant d’aquestes situacions, en què el contractista reclama un augment del preu a l’amo de l’obra, i aquest últim es nega a pagar-lo, la legalitat i la jurisprudència aplicable expressen que ha d’imperar el principi d’invariabilitat del preu, ja que de permetre que qualsevol contractista pugui facturar augments de preus sense comunicació prèvia a l’amo de l’obra dels treballs a realitzar i el seu cost, es trencaria un element essencial de les relacions contractuals com és el consentiment.

El consentiment de l’amo de l’obra en l’augment de l’obra i del preu és un element essencial en aquesta modalitat contractual, tal com recull jurisprudència del Tribunal Suprem, com és el cas de la sentència núm. que diu literalment:

“En aquest sentit, el contracte d‟obra és un contracte de resultat. Com ha subratllat el Consell d’Estat en diversos dictàmens (vgr. del 25 de maig del 2006), el contracte d’obra pública constitueix una modulació administrativa del contracte civil d’arrendament d’obres per ajustament o preu alçat (arts.1588 i SS CC) pel qual el contractista s’obliga a fer una obra determinada i l’amo al pagament del preu alçat (art.1544 CC). El seu objecte, a diferència de l’arrendament de serveis, no és el treball o l’activitat del contractista, sinó el resultat (l’obra acabada). Per això, en principi, correspon al contractista la responsabilitat de l’execució (arts. 1589, 1590 i 1591 CC) i el pagament del preu a l’amo de l’obra quan la rep (1599 CC), sense que hagi de pagar més del que convingut, excepte augment de l’obra consentit (art.1593 CC).

Per tant, la característica essencial del “preu alçat” en els contractes d’arrendament d’obra és la invariabilitat, i la possible imputació d’un sobrecost de l’obra a l’amo de l’obra suposaria imposar-li un preu indeterminat contravenint l’essència del pactat per les parts, i per tant, un trencament del consentiment.

L’Audiència Provincial de Girona també s’ha pronunciat sobre la naturalesa del pagament a preu tancat als contractes d’obra i l’eventual possibilitat de revisió del preu, sempre que hi hagi el consentiment de qui va encarregar l’obra, vegeu en aquest sentit, a sentència de l’Audiència Provincial de Girona núm. 1043/2020, 27 de juliol de 2020:

Amb caràcter general el preu tancat suposa que es va pactar per ajust o tant alçat en relació amb un pressupost tancat referit a tota l’obra o per a cada peça o mesura d’obra prèviament determinada, el pressupost no serà llavors merament orientatiu. La conseqüència d’aquesta modalitat és que no hi ha correlació necessària entre el preu i el cost efectiu de l’obra realitzada, per la qual cosa, llevat d’augment d’obra consentit pel comitent, el contractista “no pot demanar augment de preu encara que hagi augmentat el de els jornals o materials” ( art.1593 CC) és el que es coneix com a principi d’invariabilitat del preu.

“Qüestió diferent és la revisió del preu (en increment o disminució) quan porta causa d‟una modificació de l‟obra inicialment encarregada. El contractista no està obligat a suportar les modificacions d’obra, excepte quan siguin necessàries per corregir la inviabilitat tècnica de l’encàrrec inicial, cosa que resulta coherent amb l’assumpció d’una obligació de resultat de la qual se segueix que hagi de preveure la realització de les operacions que siguin necessàries per a l’execució de l’encàrrec que és objecte del contracte.”

Tal com exposa la sentència, el contractista estarà obligat a suportar les possibles modificacions de l’obra quan siguin necessàries per corregir inviabilitats de l’encàrrec inicial i fer les actuacions necessàries als efectes de donar compliment a la seva obligació de resultat. A més, addueix la jurisprudència en casos semblants que aquelles obres addicionals que tinguin per finalitat corregir defectes, com ara un excés d’hores per acabar l’obra inicial, tindria per objecte corregir els errors del treball encarregat inicialment, sense que el contractista pugui exigir un augment del preu en aquest concepte.

En definitiva, és important comptar amb un assessorament especialitzat a l’hora de concertar un contracte d’obra per a la correcta elecció de la modalitat de pagament adequada en funció de la tipologia i durada dels treballs, així com, per la repercussió econòmica per a ambdues parts derivada d’un augment de les feines encarregades.